JA SOM AL CARIB!!!

(torno a començar el blog ja des del Carib Sur de Costa Rica)

La decisió d’emigrar cap el Carib va ser fàcil però menys fàcil ha sigut tot l’enrenou de tancar pis, acabar el millor possible les relacions laborals i despedir-se “temporalment” de la vida social i familiar que tenim a Barcelona i rodalíes.

Està clar que millorarem la nostra qualitat de vida, potser ens costarà un temps adaptar-nos i acostumar-nos, però a mig plaç estic totalment convençut de que en aquesta part del món estarem molt millor, difrutarem més de la natura i viurem amb més calma i tranquilitat. Barcelona és una ciutat molt maca però tinc la sensació que s’està posant massa exigent i ja fa temps que penso que no em sortia a compte viure allí.

Tot el mes de novembre el vem dedicar als preparatius per emigrar, empaquetant el què volem enviar-nos a CR, tirant una pila de coses que un guarda i no sap ben bé perquè, vem regalar algunes coses i en vem vendre unes altres. Com que teníem tot de roba d’hivern que ja no farem servir no se’ns va ocòrrer rès més pràctic que fer una fira de venda de roba de segona mà, gran excusa per organitzar una festeta per convidar a “amics i coneguts, pocs i escollits” (expressió extreta d’una cançó de Miqui Puig). La festeta la vem titular Garage Sale & Fashion Paella Festival i va acabar sent una gran festa de 12 hores de durada, des de la una del migdia fins a la una de la nit. Hi va haver de tot: venda de roba, llibres i cd’s a preus més que populars, força menjar per tothom i beguda a dojo. Ho vem plantejar com si fos un festival, amb una programació de dj’s i tot, amb la seva Carpa Dance, la seva zona de mercadillu i la zona de beguda i menjar (ens vem pulir ràpidament les paelles per 30 persones i del pernil només en va quedar l’os!) . Sembla que vem triunfar i tothom s’ho va passar molt bé, es va ballar força, van passar tots el veïns a saludar i cap d’ells es va queixar.

Han estat uns últims dies a Barcelona bastant intensos i emotius, cada activitat que feiem sabíem que era la última que feiem abans de començar nova vida caribenya, visites a llocs i amics que eren despedides implícites on intentavem no mencionar la despedida. Agraïm molt les mostres de suport que hem tingut per part de tothom que ens estima i amb qui tenim bona relació. Vem aguantar bé, i finalment sí que ens van caure les llàgrimes l’última nit al dir-nos adeu amb en Pietro, la Sefora, el Javier, en Marc i la Meri. Està bé, sentiments a flor de pell…però molt més bé ens ho passarem quant tots ells vinguin a visitar-nos al nostre nou habitat i vegin que sí, que hi ha possibilitats d’iniciar una segona vida i fins i tot pot ser tant intensa o més que la que hem tingut a Barcelona. Us agradarà a tots, aneu-vos planificant quan voleu venir i sobretot no vingueu tots junts, que ens espantarieu els monos!