Pepe Gotera i Otilia

Ja fa més d’una setmana que estem a Playa Chiquita i sembla que el nostre nou entorn ens està tractant bé. Poc a poc anem acostumant el cos a les diferències de temperatura, humitat, pluja, menjar i hores de llum. No hi ha hagut un dia que ens haguem despertat més tard de les 7.30 ni una nit que haguem anat a dormir passades les 11. I no és per culpa del jet lag sinó perquè aquí es funciona bastant amb l’horari solar: a les 6 del matí ja hi ha llum i a les 6 de la tarda ja és negra nit, sempre i durant tot l’any.

Aquests primers dies ens hem dedicat a netejar la part de la casa on viurem, la planta de dalt. Varem començar per la nostra habitació i lavabo, la cuina, el hall i la terrassa. Ho hem escombrat ja tot diverses vegades, terres, parets i sostres. A alguns sostres no hi arribem doncs la casa és molt alta i nosaltres per molt que ens estirem no passem del metre setanta. També vem anar a comprar un matalàs i tot d’eines bàsiques per els “arreglos” urgents com ara panys, llums i mosquiteres. Hem aniquilat uns quants insectes que estaven molt ben acostumats a viure en aquest gran espai buit i mig abandonat. Poc a poc la casa va tornant a tenir vida humana, la vida animal no l’havia perdut mai, Costa Rica és així, hi ha molts animals petits i grans. Encara ens queda molt per fer. Ànims i ganes no ens en falten i que durin perquè ens queden encara forces setmanes per fer de Pepe Gotera y Otilia.

nota 1: “Propriedad Privada” escrit a la porta del jardí ja hi era abans de que arribéssim nosaltres. He de reconèixer que a mi m’hauria encantat escriure-ho així.

nota 2: Ens vem oblidar comprar una escala.