domingo, febrero 25, 2007

Visitantes de la selva


Durante esta última semana hemos tenido nuevos visitantes de la selva, un par de boas. La primera de ellas me la encontré inesperadamente bajo un sofá de la casa que hay en el terreno y que no usamos pues la tenemos que desmontar para construir las habitaciones del hotel. La pisé a levantar el sofá: gran error mío al no mirar antes por si había algún ser vivo debajo.

Por suerte era una boa, que no son agresivas ni venenosas, i por suerte también llevaba puestas las botas de currar. Os podéis imaginar el salto que di y los gritos que se me escaparon durante un buen rato además de que se me puso el corazón a mil por hora.

Nos recomendaron que dejáramos a la boa ahí mismo pues se come los murciélagos, las ratas y las otras serpientes venenosas. Como que no lo veíamos tan claro pedimos ayuda a Cesc* que es un entendido en animales de la zona, una especie de Steve Irwing catalano-caribeño. Estuvimos buscando la boa que pisé por toda la casa abandonada y no la encontramos. Pero finalmente Sonia encontró una más pequeña que estaba escondida bajo una biga. Cesc con toda la tranquilidad del experto en serpientes se acercó a ella, le colocó el gancho que veis en la foto y la boa se montó encima como si fueran amigos de toda la vida. La boa ahora mismo debe estar paseando por la inmensa reserva que tiene Cesc a unos 3 kilómetros de nuestra casa.

Recuerda chaval, no hay que bajar la guardia en la selva!!!



*Cesc y su esposa Àngela son los propietarios de la Reserva Privada la Ceiba. Recomendamos a quienes vengáis a visitarnos que compréis y leáis la revista Altaïr nº 45, especial Costa Rica, donde se publica un artículo muy bonito escrito por Àngela. Cuando estéis por aquí también os recomendaremos que hagáis la visita guiada por la reserva de Cesc y Àngela.

Etiquetas: ,

Visitants de la selva


Durant aquesta darrera setmana hem tingut nous visitants de la selva, un parell de boas. La primera d’elles me la vaig trobar inesperadament sota d’un sofà a la casa que hi ha en el terreny i que no fem servir doncs l’hem de desmuntar per construir les habitacions de l’hotel. La vaig trepitjar a l’aixecar el sofà: gran error meu al no mirar abans per si hi havia algun ser viu a sota.

Per sort era una boa, que no són agressives ni verinoses, i per sort anava amb les botes de “currar”. Us podeu imaginar que vaig saltar i cridar una bona estona i també se’m va posar el cor a bategar com si hagués corregut una marató.

Ens van recomanar que la deixéssim allí on era perquè es mengen els ratpenats, les rates i les altres serps verinoses. Com que no ho teníem massa clar vem demanar ajuda al Cesc* que és entès en animals de la zona, una mena de Steve Irwing catalano-caribeny. Vem estar buscant la boa que vaig trepitjar per tota la casa abandonada i no la vem trobar. Però finalment la Sònia en va trobar una altra més petita que estava amagada sota una biga. En Cesc amb tota la tranquilitat de l’expert en serps s’hi va acostar, li va col·locar a prop el ganxo que veieu a la foto i la boa s’hi va muntar a sobre com si fossin amics de tota la vida. La boa ara mateix es deu estar passejant per algun racó de la gran reserva que té en Cesc a uns 3 kilòmetres de casa nostra.

Recorda nen, no s’ha de baixar la guàrdia a la selva!!!.


*En Cesc i la seva dona l’Àngela són els propietaris de la Reserva Privada La Ceiba, www.rpceiba.com. Recomanem a qui vingueu a visitar-nos que compreu i llegiu la revista Altaïr nº 45, especial Costa Rica, on s’hi publica un article molt maco escrit per l’Àngela. També us recomanarem que aneu a fer la visita guiada per la seva reserva.

Etiquetas: ,

sábado, febrero 24, 2007

The best of Manzanillo is his people (cat)

El millor de Manzanillo és la seva gent…o el restaurant Maxi’s doncs és allí on s’hi reuneix la gent de Manzanillo. I alguna cosa així vem fer la nit del passat dimarts per celebrar el meu aniversari amb els nostres nous amics gironins residents a Punta Uva, en Mingu i la Clara i amb en Jordi (que sense ser gironí també és ben parit!). El sopar va ser com sempre en el Maxi’s: boníssima barbacoa caribenya preparada pel Riky, propietari del lloc, alma mater de Manzanillo i culé fins a la mèdula. Després de sopar vem estar tertuliant un parell d’hores i ens va posar la música en directe l’Edwin, músic local amb molt bona veu i excel·lent capacitat per imitar cantants melòdics espanyols de tots els temps: Perales, Raphael, Dyango, Sabina...Sorprèn que un tico rasta coneixi tan bé els hits de la música espanyola i tingui tant preparat el set de cançons. Amb en Riky ja l’hi hem posat a aquest espectacle el títol de “El Spanish Show de Edwin”. Segur que tornarem a Maxi’s dintre de pocs dies, si algú s’hi apunta amb nosaltres que avisi si us plau i gaudirà del show des de primeríssima fila. Si no podeu venir a veure en directe al Dyango del Carib mireu-lo a YouTube.

Etiquetas:

The best of Manzanillo is his people (cast.)



Lo mejor de Manzanillo es su gente…o el restaurante Maxi’s pues ahí es donde se reúne la gente de Manzanillo. Y algo así hicimos la noche este pasado martes para celebrar mi cumpleaños con nuestros nuevos amigos gironins residentes en Punta Uva, Mingu y Clara, y con Jordi (que sin ser gironí también es ben parit!). La cena fue como siempre es en Maxi’s: buenísima parrillada caribeña preparada por Riky, propietario del lugar, alma mater de Manzanillo y culé hasta la médula. Después de cenar estuvimos tertuliando un par de horas y nos puso la música en directo Edwin, músico local con muy buena voz y excelente capacidad para imitar cantantes melódicos españoles de todos los tiempos: Perales, Raphael, Dyango, Sabina… Sorprende que un tico rasta conozca tan bien los hits de la música española y tenga preparadísimo un set de canciones que con Riky ya le hemos titulado “El Spanish Show de Edwin”. Seguro que nosotros volveremos a Maxi’s dentro de pocos días, si alguien se apunta con nosotros que avise si us plau y gozará del show desde primerísima fila. Si no podéis venir a ver en directo al Dyango del Caribe, mirarlo en YouTube.

Etiquetas:

martes, febrero 20, 2007

Mañana sol…y buen tiempo!* (cast.)


Mucho sol y nada de lluvia desde el 29 de enero. Las plantas han aprovechado la ocasión para florecer y el resultado es el que se ve en la foto: heliconias a tutiplén!

También ha habido oportunidad de hacer grandes paseos en las playas de los alrededores para broncear la piel, bañarse y observar aves costeras. Además el mar estaba plano y tranquilo lo que permite bucear para controlar el estado de los corales y revisar si todos los pececitos estaban en su lugar. Todo en orden, estamos bien en Playa Chiquita.

*Extraído de una canción del primer disco de Kortatu. Gran disco publicado a mitad de los ochenta.

Etiquetas: ,

Mañana sol… y buen tiempo!* (cat.)


Molt sol i res de pluja des del 29 de gener. Les plantes han aprofitat la ocasió per florèixer i el resultat és el que es veu a la foto: helicònies a tope!!!

També hi ha hagut oportunitat de fer llargues passejades a les platges del voltant per broncejar la pell, banyar-se i observar aus de costa. A més a més el mar estava tranquil i pla el que permet bucejar per controlar l’estat dels corals i revisar si tots els peixets estaven en el seu lloc. Tot en ordre, estem bé a Playa Chiquita.

*Extret d’una cançó del primer disc de Kortatu. Gran disc publicat a meïtat dels vuitanta.

Etiquetas: ,