Vida Animal II

Després d’aquests primers tres mesos d’estada a Playa Chiquita ja podem ampliar la primera llista d’animals observats des de la terrassa. La primera llista d’animalari amb el títol Vida Animal i n’incloïa 15 que eren els següents: iguana, falcó, tucans, colibrís, peresosos (mandrosos pels fanàtics de la nostra Llengüa?), mono congo, esquirols, llangardaixos de cap vermell, llangardaixos basilisc, sargantanes, cuques de llum, ratpenats, guatusas, ocell “tio canya” (ara sabem que es diuen saltarines) i zopilotes.

Des de llavors hem vist els següents:

16-Papallona BlueMorpho: passen gairebé cada dia i encara mai he pogut fotografiar-la.

17-Mapache, molt sovint venen a la nit a afartar-se d’uns fruits que hi ha darrera de casa. No he aconseguit fer-los una bona foto.

18-Zorrillo Pelón, una mena de guilla amb cara de rata, amb llarga cua i pèl molt “deixat”...Els hem vist una nit només...

19-Os formiguer!!! Si senyor, un “oso hormiguero”. Ens va fer molt il·lusió veure a aquest fenomen ahir a la nit. A dos arbres diferents el vem veure, al guarumo i al jobo. Buscant formigues clar...

20-Gavilán piquiganchudo; bé, nosaltres li diríem aligot o aguiluchu...Molt maco, negre, amb el bec groc, uns 40 cm...des de la branca de l’arbre de davant va estar controlant el jardí una bona estona...

21-Mono Cariblanco, observats en dues ocasions, un cop només n’hi havia un i l’altre vegada eren més de 10. No s’acosten tan sovint com els congos, son més esquerps...

22-Boa, la que es va endur en Francesc cap a Reserva Privada La Ceiba .

23-Martilla, una mena de mescla de mono amb cara de ratolí. Només es veuen de nit en els jobos de davant.

24-Taràntula, tal i com ja comentava en el post del dia ????, hem vist un cop una taràntula. Impressiona però diuen que no mata.

25-Tortuga, la que vem curar de les garrapates, tal i com es va publicar fa uns dies.

26-Carpintero...o se’n diu ocell fuster?

El zoològic sembla que es va ampliant, no?

Amb tot aquest repertori animal estem preparant un concurs per quan algú ens vingui a visitar. Serà sobre la capacitat que tindrà cadascú per observar animals al voltant de casa. No és tan fàcil eh? Jo per exemple tinc mala vista, vaig trepitjar a la pobra boa i una mica més i mato a la tortuga a cop de matxet confonent-la amb un coco.

En fi, el concurs serà sobre el que anomenarem “The Big Five”, o els 5 principals animals terrestres, els 5 d’arbre i els 5 d’aus que es poden veure si un té paciència i bona vista. Qui en vegi més guanyarà una fabulosa estada de cap de setmana per a dues persones al nostre hotelboutique.

Properament més informació sobre “The Big Five Contest”, mentrestant podeu anar estudiant vida i miracles de la llista dels 26 animals.

Producció pròpia: Banana o plàtan?

En el terrenu hi tenim alguns fruiters que ens omplen la cistella de fruita: podem dir doncs que tenim producció pròpia, orgànica i “salvatge del Carib”*.

Per exemple hi ha diversos tipus de plataners i bananers. A nosaltres ens costa distingir-los però el personal autòcton coneix amb nomes un cop d’ull si la planta es de es de “banana” o de “plàtan”. La banana es el plàtan dolç (el de postres per nosaltres) i el plàtan es el que es fregeix o es cuina i es serveix com si fos verdura. Dins de les categories de banana (de postres) i plàtan (el que es fregeix) també hi ha diverses subcategories que encara no coneixem bé. Fins i tot hi ha alguns plàtans que no son comestibles. Les plantes d’aquests darrers es reprodueixen ràpidament i tenen unes arrels molt difícils de treure (sí, n’he tret unes quantes...).

Les imatges que veieu pertanyen a la segona recol.lecció de bananes. Penjaven de dues diferentes plantes que s’han tallat quan el fruit ha esta a punt de recolecció. El manat de bananes es lliguen amb un “mecate” (corda) i es deixen acabar de madurar. (s’haurien de penjar una mica més alt perquè el mapache no hi arribi...però nosaltres ho deixem així perquè el mapache hi arribi...)

Algunes bananes ens les menjarem, altres les regalem i les que estan més lletges les posem en un menjador per ocells que vem fer amb una branca de cacau.

Haurem d’esperar al voltant de mig any (o potser una mica més ) per la següent recolecció. De moment tenim prous bananes o plàtans dolços com per aburrir-nos d’elles.

*expressió extreta d’un anunci dels anys vuitanta de sabó on hi sortia una tia ben bona banyant-se en un gorg selvàtic mentre de fons s’escoltava una veu que deia: “Fa, con la frescura de los limones salvajes del Caribe”, o alguna frase similar. Mon pare sempre deia que li agradava molt aquella marca…per l’anunci, imagino jo…

Producción propia : ¿Bananos o Plátanos?

En el terrenito tenemos ya algunos frutales que nos proveen de fruta, así que podemos afirmar que tenemos producción propia, orgánica y salvaje del Caribe*.

Por ejemplo tenemos varios tipos de plataneras y bananeras. A nosotros nos cuesta distinguirlas pero el personal autóctono conoce con sólo un vistazo si la planta es de banano o de plátano. El banano es el plátano dulce (el de postre para nosotros) y el plátano es el que se fríe o se cocina y sirve de acompañamiento como si fuera verdura. Dentro de las categorías de banano (el de postre) y plátano (el que se fríe) también hay varias subcategorías que aún no conocemos bien. Incluso hay algunos tipos de plátanos que no son comestibles. Las plantas de éstos se reproducen rapidísimamente y tienen unas raíces muy difíciles de sacar.

Las imágenes que veis pertenecen a la segunda recolección de bananos. Colgaban de dos diferentes plantas que se han cortado cuando el fruto ha estado a punto de recolección. Los racimos se atan a un “mecate” (cuerda) y se dejan acabar de madurar. (se deberían colgar un poco más alto para que el mapache no llegue a ellos…nosotros lo colgamos así para que el mapache llegue).

Algunos bananos nos los comeremos nosotros, otros los regalamos y los que están estropeados los colocamos en un comedero de pajarillos que hicimos con una rama de cacao.

Tendremos que esperar alrededor de medio año (o quizás un poco más) para la siguiente recolección. De momento tenemos bananos suficientes como para aburrirnos de ellos.

*expresión extraída de un anuncio de jabón muy famoso en los años ochenta porqué salía una tía buenorra que se bañaba en un río selvático mientras se escuchaba una voz de fondo “Fa, con la frescura de los limones salvajes del Caribe”, o algo similar. Mi padre siempre comentaba que le gustaba mucho esa marca…por el anuncio, imagino yo…

Hotel Tarántula

Aún no se nos ha ocurrido nombre para el futuro hotelito y viendo pasar la vida, los ángeles y los animalillos de la jungla esperamos inspirarnos divinamente para tan importante decisión. Este pasado sábado encontramos la primera tarántula mientras limpiábamos el jardinet. Estaba debajo de una plancha de zinc en descomposición, cubierta de hojas de cacao. A pesar de lo peligroso que pueda parecer la situación, las tarántulas no atacan salvo una las pise o “la” meta la mano encima. Su picadura tampoco es mortal…eso dicen por aquí…

En fin, ahí esa idea de Hotel Ecológico Tarántula, lo que sería un nombre comercial “oscuro”… ¿Alguna sugerencia para el logo y la tipografía?

Hotel Taràntula

Encara no se’ns ha ocorregut nom pel futur hotelet i tot veient passar la vida, els angelets i els animalons de la jungla esperem inspirar-nos divinament per a tant important decisió. Aquest passat dissabte vem trobar la primera taràntula mentre netejàvem el jardinet. Estava sota d’una planxa de zinc en descomposició, sota les fulles de cacau seques.

Tot i que la situació pugui semblar de gran perillositat, les taràntules no ataquen si no és se la trepitja o no se li foti la mà a sobre. Tampoc és una picada mortal la d’aquesta aranya...diuen...

En fí, aquí ha quedat la idea d’Hotel Ecològic Taràntula, el què seria un nom comercial “fosc”, com si diguéssim...

Alguna idea pel disseny del logo i la topografia?

Ps: la potri salvaje del caribe, coneguda com p.s.c., reivindica la troballa de l’aràcnid.

Des de Punta Uva IV : Argus, Nona i Nikita

Són els gossos de la casa, tres.

Bons vigilants, sempre atents al final del pont.

Si entra algú avisen bordant. Si insisteixen molt és que no coneixen les visites i s’ha de fer un cop d’ull.

De bon matí, sobre les sis, els traiem a passejar a la platja, pixen i fan exercici abans d’anar a “pencar”. Tot el dia se´l passen guardant l’entrada, cap al tard van passejar una mica més per la platja. Però tampoc massa.

Mengen sobre les sis de la tarda, arròs amb carn i pinso. I cada dia el mateix, no tenen festa ni un dia a l’any. No sembla que pateixi massa cap d’ells però si poguessin parlar potser es queixarien de que no hi ha hamaques a la platja, per exemple.

Desde de Punta Uva IV : Argus, Nona y Niñita

Son los perros de la casa, tres.

Buenos vigilantes, siempre atentos al final del puente.

Si entra alguien avisan ladrando. Si insisten mucho es que no conocen las visitas y hay que echar un ojo.

Al amanecer, sobre las seis, los sacamos a pasear por la playa, mean y hacen ejercicio antes de ir a currar. Se pasan todo el día guardando la entrada, hacia el atardecer van a pasear un poco más por la playa. Pero tampoco tanto.

Comen sobre las seis de la tarde, arroz con carne y pienso. Y cada día lo mismo, no tienen ni un día de fiesta al año.

No parece tampoco que ninguno de ellos sufra en demasía, aunque si pudieran hablar quien sabe si se quejarían de que no hay hamacas en la playa, por ejemplo.

Desde Punta Uva III: Las baby ardillas

Las baby-ardillas de Mingo y Clara aparecieron en el canal de recogida de agua que hay debajo del techo.

La madre ardilla había hecho su nido justo ahí.

Y limpiando estos canales con una escoba cayó el nido.

La madre aún no ha vuelto.

Desde hace 5 días les están alimentando con una jeringuilla a base de leche caliente.

Y se espera que vuelva su madre a buscarlos.

Aunque se va perdiendo la esperanza de que pase por aquí y los encuentre.

Duermen, comen y aún no han abierto los ojos.

Son macho y hembra.

Se llaman Pixie y Dixie.

Y somos responsables de su supervivencia.

Des de Punta Uva III: Els baby esquirols

Els esquirolets de’n Mingo i la Clara van aparèixer al canal de recollida d’aigua que hi ha sota la teulada.

La mare esquirol havia fet un niu just allí.

I netejant aquests canals amb una escombra el niu va caure a terra.

La mare no ha tornat encara i els esquirolets dormen en una capsa de cartró embolicats amb una manteta.

Des de fa 5 cinc dies se’ls està donant llet calenta amb una xeringa.

I s’està esperant que torni la seva mare a buscar-los.

Tot i que es va perdent l’esperança de que passi per aquí i els trobi.

Dormen, mengen i encara no han obert els ulls.

Són mascle i femella.

Se’ls hi diu Pixie i Dixie.

I som responsables de la seva supervivència.

Des de Punta Uva II: “Cabinas frente al mar”

“Cabinas Punta Uva, frente al mar”; eslògan que es veu clarament en el cartell d’entrada.

Tenim el mar a 40 metres, hem de passar per un petit pont de fusta i ja som a la sorra.

A aquella mateixa platja que mostra el post anterior: quin patir eh?

A Cabines Punta Uva hi ha dues cabines, un estudi i un bungalow. Cada espai té el seu lavabo. Hi ha també un rantxo, que és l’espai comú, amb cuina, nevera, cafetera, aigua per veure, taules i una barra. Amb vistes al mar, of course.

Entre arbres i plantes tropicals, i el so de les onades les 24 hores, els xiulets dels ocellets a primera hora del matí i cap el tard i de tant en quant els “xiscles” dels monos congos.

Els clients arriben a aquestes cabines tot passejant per la platja, i flipen bastant al veure com estar d’amagada entre la vegetació la casa principal i les habitacions on s’hi pot passar uns quants dies “estresssssants” amb tranquilitat, relax i una bona platja.

Desde Punta Uva II: “Cabinas frente al mar”

“Cabinas Punta Uva, frente al mar”; eslogan que se ve claramente en el cartel de la entrada.

Tenemos el mar a 40 metros, tenemos que pasar un puentecillo de madera y ya estamos en la arena: que sufrimiento eh?

En Cabinas Punta Uva hay dos cabinas, un estudio y un bungalow. Cada espacio tiene su servicio. Hay también rancho, que es el espacio común, con cocina, nevera, cafetera, mesas y una barra. Con vistas al mar, of course!

Entre árboles y plantas tropicales, y el sonido de las olas las 24 horas, los silbidos de los pajarillos a primera hora de la mañana y a al atardecer y de vez en cuando los aullidos de los monos congo.

Los clientes llegan a estas cabinas paseando por la playa, y flipan bastante al ver lo escondida que está la casa principal i los espacios tanto la casa principal como está de escondido entre la vegetación la casa principal y las habitaciones donde se puede pasar unos cuantos días estresantes con tranquilidad, relax y una buena playa.

Desde Punta Uva : Práctica de hostelería

Estamos en Punta Uva.

Esto es a un kilómetro de nuestra casa, en dirección a Manzanillo. Punta Uva es la punta de selva que parece que entre en el mar.

Impresionante eh?

Pues estaremos dos o tres días de cuidadores de la casa y cabinas para viajeros de Mingu y Clara, los de Girona. Así que será como hacer prácticas de hosteleros “pequeños”, cuidándole el negociete.

Hay tres espacios para alquilar y ahora mismo está mitad lleno (o mitad vacío por si lee esto algún pesimista): hay una pareja de holandeses y un norteamericano.

Además de cuidar el hotelillo, tenemos que cuidar a los animales que tienen, tres perros y una pareja de baby ardillas, a los cinco les hemos de alimentar y a diferentes horas durante el día en el caso de las ardillas…Los perros solo a las seis de la tarde…creo…

En fin, primera práctica de hoteleros y en un lugar que no está tan mal como para no poder aguantar un par de días…

Des de Punta Uva : Pràctica d’hosteleria

Estem a Punta Uva.

Això és a kilòmetre i mig de casa nostra, en direcció cap a Manzanillo. Punta Uva és la punta de selva que sembla que entri al mar. Impressionant oi? Doncs estem dos o tres dies de masovers de la casa i cabines per viatjers d’en Mingo i la Clara, els de Girona. Estarem fent pràctiques de hotelers “petits”, cuidant-li el negociet; a veure què tal l’experiència. Hi ha 4 espais per llogar i ara mateix està a meitat de ple (o de buit per si hi ha algun lector pessimista): hi ha una parella d’holandesos i un nord-americà.

A més a més de cuidar la part de l’hotelet, hem de cuidar el bestiar que tenen, tres gossos i una parella de baby esquirols, a tots cinc els hem d’alimentar...

En fi, primera pràctica d’hotelers i en un lloc no està tant malament com per no poder aguantar un parell de dies...

Nota de l’editor: La foto la posem per ajudar a la descripció. Ningú pensi que la publiquem per restregar per la cara el lloc on estan els escriptors del blog.

"Curanderus" de tortugues

Avui m’he trobat una tortuga entre les fulles de cacau. De fet he estat a punt d’assassinar-la amb el matxet mentre estava tallant i recollint unes branques del terra. Pensava que era un coco i li he engaltat un bon cop a la pobra i tranquila tortuga. Al adonar-me de l’intent d’homicidi faunil que acabava de cometre m’he acostat al bitxo i he vist que tenia una immensa garrapata a la seva pota esquerra del darrera. Així que amb la col·laboració via telefònica d’en Cesc de La Ceiba (veure article anterior en el que es presenta a n’en Cesc) ens hem posat en marxa per treure-li la garrapata. “Amb una mica d’oli d’oliva, o amb una punta de cigarro, per exemple” em deia l’expert. I així ha estat, amb oli, amb un clau ben calent i, quan hem descobert que a la closca en tenia un parell més i a sota una dotzena, directament amb un encenedor. Han saltat totes les garrapates xupasangs. Després l’hem dutxat a l’aixeta del jardí, l’hi hem donat enciam que la molt desagraïda no s’ha menjat i l’hem deixat anar perquè anés a passejar la seva closca per la jungla.

Hauré d’afinar una mica més la vista per no donar-li cops de matxet a cap altre tortuga o per no confondre una boa amb una branca de cacau…

Curandero de tortugas

Hoy me he encontrado una tortuga entre las hojas de cacao. De hecho he estado a punto de asesinarla con el machete mientras estaba cortando y recogiendo unas ramas del suelo. Pensaba que era un coco y le dado un buen golpe a la pobre y tranquila tortuga. Al darme cuenta del intento de homicidio faunil que acababa de cometer me he acercado al bicho y he visto que tenía una inmensa garrapata en su pata trasera izquierda. Así que con la colaboración vía telefónica de Cesc de La Ceiba (ver artículo anterior en el que se presenta a Cesc) nos hemos puesto manos a la obra para sacarle la garrapata. “Con un poco de aceite de oliva, o con una punta ardiente de cigarrillo, por ejemplo”, me decía el experto. Y así ha sido, con aceite, con un clavo ardiente y, cuando hemos descubierto que en el caparazón tenía un par mas y debajo una docena de ellas, con el mechero directamente. Han saltado todas las garrapatas chupasangres, la hemos duchado en el grifo del jardín, le hemos dado lechuga que no se ha comida la muy desagradecida y la hemos dejado ir para que paseara su cascarón por la jungla.

Deberé afinar un poco más la vista para no darle a más tortugas ni para no confundir una boa con una rama de cacao…