jueves, abril 12, 2007

Nono, la ardillita



Ante el alud de solicitudes* hechas por los lectores de este blog sobre el estado de las ardillas de Punta Uva, mediante este post procedo a actualizar información de la situación:

Dos o tres días después de que acabáramos las prácticas de PEQUEÑOS hoteleros realizadas en Cabinas Punta Uva y con las ardillitas ya en manos de sus padres adoptivos**, la hembra ardilla murió. La ardilla macho fue de alguna manera adoptado por Nona, la perra dálmata de la casa y de aquí se pasó a llamar Nono.

Todo empezó de todas formas con las ganas que mostraba Nona hacia la ardillita. Se la veía curiosa y pendiente de Nono, lo lamía siempre que podía, y se lo intentaba poner entre sus piernas como para darle de mamar. Esta intensa muestra de amor parece que le fue bien a Nono, le estimuló y dio energía vital. Al cabo de pocos días Nono empezó a abrir los ojos y se encontró que quienes le alimentaban eran dos humanos y una perra dálmata. Según nos dicen sus padres adoptivos, al abrir los ojos y verles, la cara de la ardillita cambió del susto que se dio. Cosa que me parece normal; imagínate que eres una ardilla, naces y encuentras que tus viejos son un tío, una tía y una perra dálmata que te miran como si fueran búhos. ¿Como mínimo te asustas no? Quizás no te asustas si al nacer ya eres del PP*** y te encuentras con ese mismo panorama...pero en ese hipotético caso seguro que dirías:

Claro, por culpa de Zapatero y su Ley de Matrimonios Homosesuales se ha exterminado el matrimonio como Dios manda y ahora ya no sabes si vas a tener papá y mamá o 2 papás o 2 mamás y un perrito”.

En fin, Nono parece que está bien feliz, ahora ya come todo tipo de fruta, utiliza de cama un cenicero hecho con medio coco (sin ceniza ni colillas), sube y baja por manos, brazos, espalda y cabeza de Mingo y Clara, juega con Nona y corre por encima de mesa y sillas. En breve ya lo empezarán a sacar al jardín para que vaya subiendo árboles. Siempre vigilando a posibles depredadores que se zampan las ardillitas como los zopilotes, aguiluchos y otras ardillas adultas y machos que se jalan a los machos babys para no tener competencia en el futuro. No quiero ser cenizo, pero chico, la Naturaleza es así de bonita...y de cabrona!

*Alud de solicitudes han sido 3 pero valen por 5: mi padre, Jabi ya que se lo preguntó Irantzu y Jordi y su hija Laura. Y el editor, redactor, fotógrafo y traductor de este blog considera un alud a 5 o más de 5 solicitudes.

**Como veis el redactor quiere que quede claro que la ardillita murió en manos de sus padres adoptivos...o que yo no fui el culpable...

***Que desgracia no?...y los del PP, ¿nacen o se hacen?

Etiquetas: ,

Nono, l’esquirolet



Davant l’allau de sol·licituts* fetes pels lectors d’aquest blog sobre l’estat dels esquirols de Punta Uva, procedeixo mitjançant aquest post a actualitzar informació de la situació:

Dos o tres dies després de que finalitzéssim les pràctiques de PETITS hostalers realitzades a Cabinas Punta Uva i amb els esquirolets ja en mans dels seus pares adoptius**, la femella esquirola va morir. L’esquirol mascle va ser d’alguna manera adoptat per la Nona, la gossa dàlmata de la casa i d’aquí se’l va batejar com Nono.

Tot va començar però amb les ganes que mostrava la Nona cap a l’esquirolet. Se la veia ben curiosa i pendent del Nono, el llepava sempre que podia, i se l’intentava posar entre les seves cames com per donar-li de mamar. Aquesta intensa mostra d’amor sembla que li va anar molt bé al Nono, doncs li devia donar energia o estimulació. Al cap de pocs dies en Nono ja va començar a obrir els ulls i es va trobar que els que l’alimentaven eren dos humans i una gossa dàlmata. Segons ens diuen els pares adoptius, a l’obrir els ulls i veure’ls a ells l’esquirolet va fer una cara d’espantat que va ser ben divertida. Tot i que em sembla normalíssim, perquè, imagina’t que ets un esquirol, neixes i et trobes que els teus pares són un tiu, una tia i una gossa dàlmata que et miren com gamarussos! Com a mínim t’espantes no? Potser no t’espantaries si al néixer ja fossis del PP*** i et trobessis amb el mateix panorama, però en aquest cas segur que diries:

Claro, por culpa de Zapatero y su Ley de Matrimonios Homosesuales se ha exterminado el matrimonio como Diós manda y ahora ya no sabes si vas a tener papá y mamá o 2 papás o 2 mamás y un perrito”.

En fi, en Nono sembla que està ben feliç, ara ja menja tot tipus de fruita, fa servir de llit un cendrer fet amb mig coco (sense cendra ni colilles, clar), puja i baixa per mans, braços, esquena i cap d’en Mingu i la Clara, juga amb la Nona i corre per sobre de la taula i les cadires. D’aquí a poc el començaran a treure al jardí i que es vagi enfilant pels arbres. Sempre vigilant a possibles depredadors que es foten els esquirolets com els zopilotes, els falcons, les àguiles i els altres esquirols adults i mascles que es foten els mascles petits per no tenir competència. No vull cridar el mal temps, però noi, la Natura és així de maca...i de cabrona!

*L’allau de sol·licituts han estat 3 però que valen per 5: mon pare, en Jabi doncs li ho preguntava la Irantzu i en Jordi i la seva filla Laura. I l’editor d’aquest blog considera un allau a 5 o més de 5 sol·licituds.

**Com veieu el redactor vol que quedi clar que va morir en mans dels seus pares adoptius...o que jo no vaig ser culpable...sí que fa anys i accidentalment vaig matar un gat del meu pare...però l’esquirolet no!

***Quina desgràcia no?...i els del PP, ¿nasen o se hasen?

Etiquetas: ,